La fusta presenta una excel·lent resistència a la penetració del foc degut a la seva baixa conductivitat tèrmica i a la seva capacitat de formar una capa carbonitzada superficial que li permet mantenir les seves propietats físiques i mecàniques per un major temps en relació a altres estructures de metall o que contenen ciment.
En un incendi el primer efecte sobre la fusta que produeix la calor és la pèrdua d'humitat. La manca d'humitat provoca en la fusta un augment de la seva rigidesa i per tant també un augment de la seva capacitat de càrrega. Sota l'acció de l'elevada temperatura, després de la pèrdua d'aigua, la fusta es comença a cremar i a emetre gasos inflamables. Al voltant dels 300 ͦ C s'inflama i comença a carbonitzar-se superficialment. Aquesta capa de carbó frena poc a poc la propagació de les flames al cor de la peça, formant una pantalla protectora natural. La capa de carbó actua com a ignifugant i impedeix la penetració de la calor i de l'oxigen en les capes interiors, factors indispensables per a que existeixi combustió.
 |
| Estructura cremada d'un sostre |
 |
| Peça carbonitzada pel foc |
 |
| Esquema de la secció d'una peça cremada |
 |
| Capa carbonitzada d'una peça de fusta |
La fusta també en els incendis virulents es consumeix lentament i es manté estable. No pateix cap variació dimensional, el que permet a les seccions restants conservar totes les seves propietats mecàniques. Assajos realitzats demostren que la velocitat de propagació es troba al voltant de 0,7 mm/min.
El que importa en un incendi d'un edifici no és la seva destrucció, sinó que el seu comportament de temps permeti salvar les vides de les persones que l'ocupen. En aquest sentit, la fusta tot i ser un material combustible presenta bones prestacions i comportaments previsibles en un incendi, la qual cosa fa que sigui un material excel·lent en les estructures, assegurant el temps d'estabilitat estructural que permetrà l'evacuació de les persones de l'interior.
