23/10/25

Comportament al foc de la fusta

La fusta presenta una excel·lent resistència a la penetració del foc degut a la seva baixa conductivitat tèrmica i a la seva capacitat de formar una capa carbonitzada superficial que li permet mantenir les seves propietats físiques i mecàniques per un major temps en relació a altres estructures de metall o que contenen ciment.

En un incendi el primer efecte sobre la fusta que produeix la calor és la pèrdua d'humitat. La manca d'humitat provoca en la fusta un augment de la seva rigidesa i per tant també un augment de la seva capacitat de càrrega. Sota l'acció de l'elevada temperatura, després de la pèrdua d'aigua, la fusta es comença a cremar i a emetre gasos inflamables. Al voltant dels 300  ͦ C s'inflama i comença a carbonitzar-se superficialment. Aquesta capa de carbó frena poc a poc la propagació de les flames al cor de la peça, formant una pantalla protectora natural. La capa de carbó actua com a ignifugant i impedeix la penetració de la calor i de l'oxigen en les capes interiors, factors indispensables per a que existeixi combustió.

Estructura cremada d'un sostre

Peça carbonitzada pel foc
 
Esquema de la secció d'una peça cremada

 
Capa carbonitzada d'una peça de fusta

La fusta també en els incendis virulents es consumeix lentament i es manté estable. No pateix cap variació dimensional, el que permet a les seccions restants conservar totes les seves propietats mecàniques. Assajos realitzats demostren que la velocitat de propagació es troba al voltant de 0,7 mm/min.

El que importa en un incendi d'un edifici no és la seva destrucció, sinó que el seu comportament de temps permeti salvar les vides de les persones que l'ocupen. En aquest sentit, la fusta tot i ser un material combustible presenta bones prestacions i comportaments previsibles en un incendi, la qual cosa fa que sigui un material excel·lent en les estructures, assegurant el temps d'estabilitat estructural que permetrà l'evacuació de les persones de l'interior.

16/10/25

Sostre de bigues de fusta i encanyissat

El panell de canyís és un conjunt de canyes teixides formant un pla rectangular. Essencialment, es tracta d'una estructura de canyes mestres senceres, al voltant de les quals es teixeixen canyes esquinçades anomenades cintes, que abracen les mestres, generant un entramat rígid.

El canyís s'elabora amb canyes comunes (Arundo Donax), fàcils de trobar en marges de rieres i en zones humides. Les canyes s'han de tallar durant les llunes velles de desembre o de gener per evitar que es corquin.

En paraments horitzontals o inclinats els panells de canyís es fixen de forma transversal sobre una estructura de bigues de fusta. Les bigues poden ser escairades o simplement troncs desbastats i sense escorça. En el cas de troncs desbastats, l'encanyissat és una molt bona solució, per la seva flexibilitat que permet adaptar-se a les singularitats.

Sostre horitzontal de canyís

Detall del morter vessat entre els panells


Esquema de les capes d'un forjat interior

Sostre inclinat de canyís revestit per sota

En els forjats interiors es col·loquen uns quants centímetres de morter per absorbir les irregularitats del sistema. La capa de morter, que pot ser de guix o de terra i calç, assegura la rigidesa i resistència al conjunt. L'acabat pot ser del mateix guix lliscat barrejat amb oli o un paviment ceràmic. Quan es tracta de cobertes, per damunt dels panells es col·loca palla i teules ceràmiques adherides amb fang. En el cas que el costat interior del panell estigui a la vista, aquesta cara es pot revestir.

Aquest sistema constructiu és d'elaboració ràpida i econòmica, però no pot suportar càrregues. En l'arquitectura tradicional s'ha utilitzat habitualment en forjats o cobertes de construccions modestes. 

Bibliografia

"L'ús de la canya a l'arquitectura tradicional. Recuperació i divulgació de la cultura popular al voltant de la canya Arundo Donax a la Península Ibèrica" (2019). Voltes Cooperativa d'Arquitectura SCCL. www.voltes.coop

"Tècniques constructives. Arquitectura tradicional" (2016). Greta. Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica. www.projectegreta.cat