En la inspecció de les estructures de
fusta s’utilitza el resistògraf com a eina no destructiva que permet veure la
resistència i la densitat de la fusta. El resistògraf és un trepant mecànic que
fa una perforació en la peça de fusta i que avalua la resistència que ofereix
el material. L’aparell és portàtil i té una agulla amb un diàmetre d’1,5 mm en
el fust i de 3 mm en la punta. L’agulla gira i avança a velocitat constant.
L’aparell mesura la resistència a la penetració i al gir a través del consum
d’energia i la representa en una gràfica.
El resistògraf s’utilitza en les
inspeccions per detectar danys en estructures de fusta existents com a tècnica
complementària a altres procediments. El mesurament obtingut amb la penetració
de l’agulla té un caràcter eminentment local i, per això, quan cal es fan
diverses perforacions de comprovació en un mateix element.
El resistograma és la representació
gràfica a través de coordenades que relacionen la intensitat emprada per a la
penetració de l’agulla amb la profunditat de perforació. La gràfica representada
mostra la resistència que ofereix la fusta a l’avançament de l’agulla i la
resistència de la fusta a la rotació de l’agulla. Ambdós valors es complementen
per oferir una major comprensió de l’estat de la fusta en el punt perforat. El
resultat s’interpreta a través dels valors i de les discontinuïtats del gràfic.
L’abast de les discontinuïtats, depenent de la quantitat, situació i grandària,
de vegades pot comportar una manca de resistència prou important que podria fer
necessària una intervenció de caràcter estructural.
Els anells de creixement són les capes que es formen
en el teixit transversal del tronc provocades pel canvi en el desenvolupament
de la planta segons l’època de l’any. Les capes són més o menys denses segons
el període de creixement i formen un patró que es repeteix. La gràfica del
resistograma reflecteix aquest aspecte de la fusta a través de “crestes” –augment
sobtat de la secció- i “valls” –pèrdua de secció- alternes, que representen la
resistència a la penetració de l’agulla en les diferents capes que troba al seu
pas. Els anells poden ser més o menys marcats segons l’espècie vegetal i la
climatologia que ha fet durant l’any.
Les discontinuïtats poden estar
relacionades amb les característiques físiques de la fusta, com en el cas de
l’existència de nusos, clivelles, forats, etc.
Nusos. Els nusos apareixen quan la
part inferior d’una branca resta inserida en el tronc i aquest la cobreix
durant el procés de creixement, provocant el desviament de les fibres de la
fusta. Aquesta singularitat es presenta a gairebé totes les espècies de fusta i
esdevé un punt feble del material quan està sotmès a esforços intensos. Els
nusos es caracteritzen per tenir una alta densitat, que es mostra en la
gràfica en forma de “crestes”, que superen en alçada les “crestes” que
representen els anells de creixement de la fusta de tardor.
Clivelles. Les clivelles en general s’entenen com a esquerdes paral·leles a
les fibres provocades per l’assecament de la fusta. Quan la vareta del
resistògraf creua una clivella consumeix molt poca energia per avançar de forma
que la gràfica mostra una “vall” de valor zero amb parets gairebé
perpendiculars respecte de l’horitzontal.
El valor mitjà de les resistografies
dutes a terme en la fusta sana determina la densitat de la fusta examinada. Si
els valors obtinguts en el resistograma són significativament baixos respecte
al valor mitjà del conjunt de les resistografies, es considera que la fusta té
una densitat baixa, és a dir, es tracta d’un element amb la fusta més porosa i
lleugera.
Un valor baix de la densitat pot ser degut a les
característiques naturals de la mateixa fusta o a alteracions externes
provocades per exemple per l’excés d’humitat o per l’acció dels fongs. Una
gràfica amb un valor baix de densitat però uniforme en la seva secció pot
indicar que la fusta té un excés d’humitat.
La disminució de la secció també pot
ser provocada per l’atac de xilòfags.
Atac de fongs. Una gràfica amb oscil·lacions de
densitat que es tradueixen en “valls” més o menys fondes de forma aleatòria al
llarg de la seva secció pot indicar que la fusta està atacada pels fongs. En
aquest cas la degradació es pot mostrar en qualsevol part de la secció.
Atac de corcs. En el cas d’una fusta atacada pels
corcs, les cavitats de la gràfica tenen relació amb les galeries que fan les
larves. La degradació provocada pels corcs avança de fora cap a dins de la
secció transversal. Així la zona degradada es troba en un o els dos extrems de la gràfica. Les “valls” dibuixades són més o menys pronunciades en
funció de la mida de les larves i de les galeries que foraden. Poden no arribar
a l’amplitud zero, donat que l’agulla al travessar les galeries troben
serradures i detritus que oposen alguna resistència.
Atac de tèrmits. El deteriorament causat pels
tèrmits s’expressa gràficament de formes diverses. En uns casos la gràfica
mostra una successió de “valls” semblants a les formades per les
clivelles. En d’altres casos apareix una
gràfica completament plana en la zona atacada pels tèrmits. La degradació es
pot mostrar en qualsevol part de la secció depenent de les característiques de
l’element de fusta. Els buits poden estar en les zones més externes quan el
duramen es fort i resistent, però altres vegades la part central pot ser la
zona buidada.
La inspecció amb el resistògraf s'ha de complementar amb la inspecció visual i la informació general i particular recollida per altres mitjans. Pot passar que en alguns casos la degradació sigui molt evident, la fusta estigui completament degradada i per tant no calgui aplicar el resistògraf per fer la comprovació.
