Les clivelles ("fendas") d'assecatge són habituals en les estructures de fusta. Apareixen quan es contrau el material. Es manifesten en forma d'obertures o escletxes longitudinals, més o menys prolongades, seguint la direcció de les fibres de l'element de fusta. Tallen els anells de creixement més o menys perpendicularment. En peces de gran escairada es manifesten amb major intensitat i la seva presència és pràcticament inevitable. Alguns tipus de clivelles es manifesten per la separació entre els anells de creixement i s'anomenen cullerots ("acebolladuras"). Tots ells són defectes interns que es produeixen durant el procés d'assecatge i que influeixen en la qualitat estructural.
Existeixen diferents tipus de clivelles atenent al seu origen o forma:
· Clivella d'assecatge. Causada per l'assecat.
· Clivella de raig. Originada per un raig.
· Clivella superficial. De poca fondària i que s'elimina fàcilment amb un escatat.
· Clivella de glaçada. Provocada per les baixes temperatures.
· Clivella d'abatiment. Degut a la tallada de l'arbre.
· Clivella passant. Que creua totalment la peça.
· Clivella de vent. A causa de l'acció del vent sobre l'arbre.
Altres fenòmens que poden causar clivelles de diferent naturalesa són els incendis durant el creixement de l'arbre, les tensions al llarg del transport, el procés de transformació, etc.
Les normes de classificació visual per especificar qualitats de la fusta per a ús estructural només tenen en compte les clivelles d'assecatge. Altres tipus de clivelles menys comuns com els cullerots no s'admeten. En el cas més habitual de la fusta estructural de coníferes, la norma UNE-56544 estableix els criteris de classificació visual. El criteri de classificació de la norma es basa en el mesurament de la fondària (f) en relació a l'amplada de la peça (b). Es consideren les clivelles que tenen una obertura superior a 1 mm i/o que la seva llargada és > a 1 m o a 1/4 de la llargada de la peça.
Assecats lents i progressius minimitzen l'aparició de clivelles. En l'actualitat l'assecatge industrial accelera el procés amb assecadores que poden acabar produint clivelles importants.
Les clivelles en relació a la posició, un cop col·locada la peça, poden ser horitzontals, inclinades i verticals.
 |
| Clivella horitzontal |
 |
| Clivella inclinada |
 |
| Clivella vertical |
Segons la magnitud i la disposició de les clivelles, la capacitat estructural de la peça es pot veure disminuïda. En les peces sotmeses a flexió, serà molt important la posició de les clivelles. Si la posició de la clivella és horitzontal i afecta a gran part de la peça, la secció es podrà assimilar a la de dues peces sobreposades de cantell inferior al total i sense una trava entre sí. La conseqüència pot ser una deformació més gran. A través de les proves i dels càlculs es pot determinar quines clivelles posen en perill l'estructura.
Les clivelles també poden servir d'entrada als insectes xilòfags, que aprofiten aquests espais per dipositar els ous.
La restauració consisteix en el sanejat previ de les clivelles i la restitució dels volums amb resines, recuperant la secció original. D'aquesta forma es recobra la funcionalitat estructural i al mateix temps es dificulta l'entrada de les plagues.