12a trobada de les Egipcíaques

La trobada de les Egipcíaques d’aquest any ha tractat diferents temes relacionats amb els sostres en un sentit ampli de la paraula (més informació a egipciaques.info).

El diccionari defineix la paraula –sostre– com la part interior d’una construcció que la limita per dalt i també com un conjunt de capes de recobriment. El sostre és així la pell superior que limita un interior, però també pot comprendre tots els elements constructius disposats en successives capes que el conformen.

És per això que els conferenciants en aquesta trobada han exposat temes tant diversos com la volta catalana, sostres de vidre, cúpules, teginats, cels rasos, tipus estructurals, materials, etc. El tema escollit és tan extens que només s’han pogut tractar alguns aspectes relacionats amb els sostres. Les exposicions fetes des dels diferents àmbits d’especialització han mostrat una visió transversal molt enriquidora.

Un cop més, donar l’enhorabona i agrair a tot l’equip organitzador i als conferenciants que han participat, l’esforç que fan per mantenir la trobada anual.

El guix tradicional en el patrimoni construït

Els dies 25, 26, 27 d’octubre i 10 i 11 de novembre han tingut lloc a Ribera d’Ondara a la Segarra, diverses sessions teòriques i pràctiques sobre el guix tradicional (més informació a segarratv.cat). Aquestes jornades van sorgir per la necessitat d’aprofundir i ampliar l’experiència iniciada l’any 2014 a Òdena en la jornada “El guix i la construcció”.

Les sessions teòriques d’enguany s’han fet a l’ajuntament de Sant Antolí i el taller pràctic, consistent en la construcció d’un forn i l’obtenció del guix, s’ha fet a la pedrera de “Cementos Tigre” situada a Sant Pere dels Arquells. L’esdeveniment ha estat organitzat pel Centre d’Estudis del Guix (CEG) i l’Associació de Restauradors del Patrimoni Arquitectònic (arpArq). El taller pràctic consistent en fer un forn artesà ha estat conduït per Antonio Meda, fabricant del guix d’Albarracín. 

Les sessions pretenen difondre i posar en valor el guix (anomenat també “ges”), en els sistemes constructius tradicionals, amb la voluntat de recuperar el seu ús com a material sostenible de “Km 0”, ja sigui en la restauració del patrimoni construït com en la nova construcció. En la construcció actual tenim diferents tipus guixos: l’artesà, l’industrial i el que anomenem de tercera generació perquè conté additius. El guix artesà data de molt antic, aproximadament de l’any 6.000 a. C. En l’actualitat el guix que més es coneix i es fa servir és el guix industrial que s’utilitza principalment per al revestiment dels interiors. Aquest guix té diferents nomenclatures segons les seves característiques –YG, YF, E–, una puresa superior al 90% i una porositat entre el 40 % i el 50 %.

En realitat quan ens referim al guix tradicional estem parlant de morter de guix format per la barreja d’aigua i de diferents compostos obtinguts de la calcinació de la pedra a temperatures que van de 120 ^oC a 900 ^oC. El morter segons la seva granulometria, que s’aconsegueix amb el garbellat, pot tenir diverses aplicacions. S’ha fet servir per exemple, per fer estructures, revestiments exteriors i interiors, paviments, etc.

El guix tradicional està actualment en desús. L’únic fabricant espanyol que a l’actualitat produeix guix artesà es troba a Albarracín, on hi ha unes guixeres conegudes per la peculiaritat del guix que s’hi extreu. La utilització massiva del ciment portland, incompatible amb el guix, l’ha arraconat passant a ser considerat un material poc apreciat al considerar-lo antic i dolent. Per aquest motiu el guix a la construcció ha anat desapareixent, essent eliminat o substituït per altres materials més valorats.

L’objectiu d’aquestes sessions ha estat el de posar en valor aquest material, promoure l’aixecament documental de l’obra de guix, i la recuperació de l’ús d’aquest material per a la restauració i també per a l’obra nova.