Els dies 25, 26, 27
d’octubre i 10 i 11 de novembre han tingut lloc a Ribera d’Ondara a la Segarra, diverses
sessions teòriques i pràctiques sobre el guix tradicional (més informació a segarratv.cat). Aquestes jornades
van sorgir per la necessitat d’aprofundir i ampliar l’experiència iniciada
l’any 2014 a Òdena en la jornada “El guix i la construcció”.
Les sessions teòriques d’enguany s’han fet a l’ajuntament de Sant Antolí i el taller pràctic, consistent en la construcció d’un forn i l’obtenció del guix, s’ha fet a la pedrera de “Cementos Tigre” situada a Sant Pere dels Arquells. L’esdeveniment ha estat organitzat pel Centre d’Estudis del Guix (CEG) i l’Associació de Restauradors del Patrimoni Arquitectònic (arpArq). El taller pràctic consistent en fer un forn artesà ha estat conduït per Antonio Meda, fabricant del guix d’Albarracín.
Les sessions pretenen difondre i posar en valor el guix (anomenat també “ges”), en els sistemes constructius tradicionals, amb la voluntat de recuperar el seu ús com a material sostenible de “Km 0”, ja sigui en la restauració del patrimoni construït com en la nova construcció. En la construcció actual tenim diferents tipus guixos: l’artesà, l’industrial i el que anomenem de tercera generació perquè conté additius. El guix artesà data de molt antic, aproximadament de l’any 6.000 a. C. En l’actualitat el guix que més es coneix i es fa servir és el guix industrial que s’utilitza principalment per al revestiment dels interiors. Aquest guix té diferents nomenclatures segons les seves característiques –YG, YF, E–, una puresa superior al 90% i una porositat entre el 40 % i el 50 %.
Les sessions teòriques d’enguany s’han fet a l’ajuntament de Sant Antolí i el taller pràctic, consistent en la construcció d’un forn i l’obtenció del guix, s’ha fet a la pedrera de “Cementos Tigre” situada a Sant Pere dels Arquells. L’esdeveniment ha estat organitzat pel Centre d’Estudis del Guix (CEG) i l’Associació de Restauradors del Patrimoni Arquitectònic (arpArq). El taller pràctic consistent en fer un forn artesà ha estat conduït per Antonio Meda, fabricant del guix d’Albarracín.
Les sessions pretenen difondre i posar en valor el guix (anomenat també “ges”), en els sistemes constructius tradicionals, amb la voluntat de recuperar el seu ús com a material sostenible de “Km 0”, ja sigui en la restauració del patrimoni construït com en la nova construcció. En la construcció actual tenim diferents tipus guixos: l’artesà, l’industrial i el que anomenem de tercera generació perquè conté additius. El guix artesà data de molt antic, aproximadament de l’any 6.000 a. C. En l’actualitat el guix que més es coneix i es fa servir és el guix industrial que s’utilitza principalment per al revestiment dels interiors. Aquest guix té diferents nomenclatures segons les seves característiques –YG, YF, E–, una puresa superior al 90% i una porositat entre el 40 % i el 50 %.
En realitat quan ens
referim al guix tradicional estem parlant de morter de guix format per la
barreja d’aigua i de diferents compostos obtinguts de la calcinació de la pedra
a temperatures que van de 120 oC a 900 oC. El morter segons
la seva granulometria, que s’aconsegueix amb el garbellat, pot tenir diverses
aplicacions. S’ha fet servir per exemple, per fer estructures, revestiments
exteriors i interiors, paviments, etc.
El guix tradicional està actualment en desús. L’únic fabricant espanyol que a l’actualitat produeix guix artesà es troba a Albarracín, on hi ha unes guixeres conegudes per la peculiaritat del guix que s’hi extreu. La utilització massiva del ciment portland, incompatible amb el guix, l’ha arraconat passant a ser considerat un material poc apreciat al considerar-lo antic i dolent. Per aquest motiu el guix a la construcció ha anat desapareixent, essent eliminat o substituït per altres materials més valorats.
L’objectiu d’aquestes sessions ha estat el de posar en valor aquest material, promoure l’aixecament documental de l’obra de guix, i la recuperació de l’ús d’aquest material per a la restauració i també per a l’obra nova.
El guix tradicional està actualment en desús. L’únic fabricant espanyol que a l’actualitat produeix guix artesà es troba a Albarracín, on hi ha unes guixeres conegudes per la peculiaritat del guix que s’hi extreu. La utilització massiva del ciment portland, incompatible amb el guix, l’ha arraconat passant a ser considerat un material poc apreciat al considerar-lo antic i dolent. Per aquest motiu el guix a la construcció ha anat desapareixent, essent eliminat o substituït per altres materials més valorats.
L’objectiu d’aquestes sessions ha estat el de posar en valor aquest material, promoure l’aixecament documental de l’obra de guix, i la recuperació de l’ús d’aquest material per a la restauració i també per a l’obra nova.