Reparació i conservació de la façana principal d'un edifici d'habitatges de Barcelona, Sarrià-Sant Gervasi

restauració i rehabilitació
JOAN M COMPTE_arquitecte
Restauracàs, SL_constructor
Rosart Restauració, SL_restauració
Client privat
2017_projecte
2018_obra
 

La façana orientada a la Diagonal pertany a un edifici senyorial de l'any 1936 anomenat Casa Vilumara Carreras. Té set plantes d'altura. Es composa d'un parament pla que segueix la línia del vial. L'estil que defineix la façana és el neoclàssic que s'imposa en acabar la guerra civil i la postguerra. El revestiment i els ornaments són de pedra natural i artificial. Està rematada per un gran frontó amb una figura femenina de pedra de l'escultor Jaume Duran Castellanos.

La intervenció ha abastat tota la façana essent respectuosa amb les condicions estètiques existents. S'han fet treballs de neteja, consolidació i recuperació dels elements de pedra. També s'han protegit el conjunt d'elements de la façana amb els acabats adients per a cada material.

12a trobada de les Egipcíaques

La trobada de les Egipcíaques d’aquest any ha tractat diferents temes relacionats amb els sostres en un sentit ampli de la paraula (més informació a egipciaques.info).

El diccionari defineix la paraula –sostre– com la part interior d’una construcció que la limita per dalt i també com un conjunt de capes de recobriment. El sostre és així la pell superior que limita un interior, però també pot comprendre tots els elements constructius disposats en successives capes que el conformen.

És per això que els conferenciants en aquesta trobada han exposat temes tant diversos com la volta catalana, sostres de vidre, cúpules, teginats, cels rasos, tipus estructurals, materials, etc. El tema escollit és tan extens que només s’han pogut tractar alguns aspectes relacionats amb els sostres. Les exposicions fetes des dels diferents àmbits d’especialització han mostrat una visió transversal molt enriquidora.

Un cop més, donar l’enhorabona i agrair a tot l’equip organitzador i als conferenciants que han participat, l’esforç que fan per mantenir la trobada anual.

El guix tradicional en el patrimoni construït

Els dies 25, 26, 27 d’octubre i 10 i 11 de novembre han tingut lloc a Ribera d’Ondara a la Segarra, diverses sessions teòriques i pràctiques sobre el guix tradicional (més informació a segarratv.cat). Aquestes jornades van sorgir per la necessitat d’aprofundir i ampliar l’experiència iniciada l’any 2014 a Òdena en la jornada “El guix i la construcció”.

Les sessions teòriques d’enguany s’han fet a l’ajuntament de Sant Antolí i el taller pràctic, consistent en la construcció d’un forn i l’obtenció del guix, s’ha fet a la pedrera de “Cementos Tigre” situada a Sant Pere dels Arquells. L’esdeveniment ha estat organitzat pel Centre d’Estudis del Guix (CEG) i l’Associació de Restauradors del Patrimoni Arquitectònic (arpArq). El taller pràctic consistent en fer un forn artesà ha estat conduït per Antonio Meda, fabricant del guix d’Albarracín. 

Les sessions pretenen difondre i posar en valor el guix (anomenat també “ges”), en els sistemes constructius tradicionals, amb la voluntat de recuperar el seu ús com a material sostenible de “Km 0”, ja sigui en la restauració del patrimoni construït com en la nova construcció. En la construcció actual tenim diferents tipus guixos: l’artesà, l’industrial i el que anomenem de tercera generació perquè conté additius. El guix artesà data de molt antic, aproximadament de l’any 6.000 a. C. En l’actualitat el guix que més es coneix i es fa servir és el guix industrial que s’utilitza principalment per al revestiment dels interiors. Aquest guix té diferents nomenclatures segons les seves característiques –YG, YF, E–, una puresa superior al 90% i una porositat entre el 40 % i el 50 %.

En realitat quan ens referim al guix tradicional estem parlant de morter de guix format per la barreja d’aigua i de diferents compostos obtinguts de la calcinació de la pedra a temperatures que van de 120 ^oC a 900 ^oC. El morter segons la seva granulometria, que s’aconsegueix amb el garbellat, pot tenir diverses aplicacions. S’ha fet servir per exemple, per fer estructures, revestiments exteriors i interiors, paviments, etc.

El guix tradicional està actualment en desús. L’únic fabricant espanyol que a l’actualitat produeix guix artesà es troba a Albarracín, on hi ha unes guixeres conegudes per la peculiaritat del guix que s’hi extreu. La utilització massiva del ciment portland, incompatible amb el guix, l’ha arraconat passant a ser considerat un material poc apreciat al considerar-lo antic i dolent. Per aquest motiu el guix a la construcció ha anat desapareixent, essent eliminat o substituït per altres materials més valorats.

L’objectiu d’aquestes sessions ha estat el de posar en valor aquest material, promoure l’aixecament documental de l’obra de guix, i la recuperació de l’ús d’aquest material per a la restauració i també per a l’obra nova.

2a jornada de "La volta catalana"

Els passats dies 28 i 29 de setembre es va celebrar al Museu del Ciment Asland de Castellar de n’Hug per segon any la jornada tècnica “La volta catalana”. Els organitzadors de la jornada, el Museu del Ciment i el mNACTEC, volen donar a conèixer i posar en valor aquesta tècnica constructiva. Per aquest motiu la jornada també es va realitzar en l’antiga fàbrica Asland, edifici representatiu de valor patrimonial industrial, en el qual va intervenir Rafael Guastavino, aplicant el seu sistema patentat als Estats Units, de volta catalana de maó de pla amb ciment pòrtland.

La part teòrica de la jornada va estar dedicada a aportar reflexions i experiències des de diferents àmbits sobre la volta catalana. La jornada també incloïa la visita a la fàbrica i un taller pràctic conduït pel mestre d’obres Jordi Domènech .

El taller d’aquest any va consistir a realitzar una volta de doble curvatura, similar a les existents en la fàbrica, però feta a escala reduïda. El Jordi ens va explicar que per traçar la curvatura de la volta teníem que fer servir la cadeneta, el regle i el nivell. El maó sempre tenia que estar mullat amb la proporció justa d'aigua perquè les peces s'agafessin correctament amb el morter. La primera capa la vàrem posar amb ciment ràpid perquè s'aguantés sense necessitat d'utilitzar un cindri. Vàrem fer servir ciment natural d'enduriment ràpid del fabricant Ciments Collet. Si necessitàvem disposar de més temps per a l'enduriment del ciment podíem afegir un retardant a l'aigua. la segona capa la vàrem posar amb un morter de ciment portland.

Recomano aquesta jornada que vol tenir continuïtat, a qualsevol persona, sigui de l’àmbit que sigui, que li agradi la volta catalana i tingui curiositat per saber més sobre ella.

Aprofito per donar l’enhorabona als organitzadors i felicitar al conferenciants que han compartit el seu coneixement i la seva experiència amb tots els assistents, així com també al mestre d’obres Jordi Domènech que fa difusió del seu coneixement pràctic per preservar aquesta tècnica constructiva.

Reparació del passamà de pedra de les baranes d'uns balcons

En aquest post explicaré la solució que he dissenyat per donar més estabilitat al passamà de pedra d’uns balcons d’una façana que he restaurat.

Les balustrades de protecció tradicionals fetes d’elements de pedra artificial, normalment estan configurades per una base, una successió de balustres entre massissos i el passamà superior que uneix i dóna continuïtat a la barana. Aquest tipus de barana és el que hi ha en el balcó de la planta primera de la façana. Però l’arquitecte que va construir l’edifici, va voler forçar el disseny de la barana en els balcons de les plantes superiors. Així doncs, va substituir els balustres per una reixa de forja treballada, mantenint a sobre el passamà de pedra. La solució constructiva es va portar al límit, i amb el pas del temps s’ha fet evident que no era l’adequada fent servir els mitjans constructius que hi havia aleshores, apareixent diverses patologies.

L’oxidació del ferro en els encastaments i la deformació de les platines degut al pes del passamà han tingut com a conseqüència el trencament de la pedra en diversos llocs. La reparació ha mirat de respectar la imatge original donant solució a les patologies que hi havia.

Les imatges mostren les diferents fases del procés i el resultat final. El procediment de reparació ha estat el següent:

- Desmuntar el passamà de pedra i la reixa de forja.

- Rectificar els extrems de la reixa separant les platines de la pedra.

- Desoxidar i pintar el ferro.

- Treure motlles de silicona del passamà de pedra i fer noves peces deixant un encaix inferior.

- Sanejar la pedra de la resta de la barana i reconstruir les parts trencades.

- Recol·locar les reixes de forja fixant-les als laterals amb separadors de cautxú i tacs de plàstic i cargols inoxidables.

- Soldar a sobre de la barana de forja un tub rectangular d’acer inoxidable de 60x40 mm i 2 mm de gruix, fixat a sobre dels massissos de pedra.

- Posar el nou passamà de pedra sobre el tub amb morter adhesiu flexible i rejuntar amb morter de junta deformable i impermeable.

- Aplicar una capa de veladura a tota la pedra per igualar el color.