El dissabte 18
de maig, a la seu de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes, va tenir lloc la
tercera jornada dedicada a Josep M. Jujol en la que l’arquitecte Toshiaki Tange
va fer una interessant conferència sobre Gaudi i Jujol, i també es va debatre
sobre la reconstrucció del santuari de Montferri.
La
primera pedra del santuari dedicat a la Mare de Deu de Montserrat es va col·locar
l’any 1925. La planta té forma de vaixell amb la proa orientada cap a
Montserrat. L’alçat representa aquesta singular muntanya. Tota l’estructura està formada per
arcs catenaris, sense que hi intervingui cap paret. L’obra que estava finançada
pel jesuïta Daniel Maria Vives, fill de Montferri, va quedar interrompuda en
tenir que marxar aquest a l’estranger per la dissolució de l’ordre l’any 1932,
durant la segona república. La junta d’obres es va quedar sense el finançament
necessari i va continuar amb dificultat fins a la guerra civil de l’any 1936 en
que es produí la persecució religiosa que motivà l’abandonament definitiu de l’obra.
L’ensorrament d’una part de l’estructura a mig fer, provocat per unes fortes
ventades, i el llarg període de misèria de la postguerra van posar en perill de
desaparèixer les restes del santuari. No fou fins l’any 1985, que es decidí
continuar l’obra procedint a la seva consolidació, i l’any 1990 s’inicià l'etapa definitiva d’acabament. El santuari es va inaugurar el 30 de maig de 1999.
Mn.
Josep M. Jané, intervinent en l’etapa d’acabament del santuari i en la taula
rodona de la jornada, va defensar l’acabament del santuari amb fidelitat al projecte
de l’arquitecte per tres raons principals:
1.
Les restes conservades estaven en perill de desaparèixer
definitivament si no s’intervenia de forma immediata.
2.
En l’emplaçament encara es conservava la planta amb el replanteig de tota
l’estructura, de la qual es podien deduir amb exactitud totes les mides de
l’alçat.
3.
L’existència dels plànols originals −planta, alçat i secció− de l’arquitecte
permetien la reconstrucció fidel de l’edifici.
El
debat sobre la necessitat de reproduir l’obra exactament igual a l’original de
Jujol va suscitar una gran controvèrsia entre els experts. Les diferents
opinions sobre aquest tema es van fer evidents en el debat de la taula rodona. A
pesar de la controvèrsia suscitada, en la meva opinió el més important ha estat no deixar perdre definitivament
el santuari.
(Trobareu més informació a gremidepagesos.cat)
