Biologia dels organismes xilòfags. Els corcs

Es coneix amb el nom genèric de corc diverses espècies d’escarabats xilòfags que infesten la fusta. Aquestes espècies en la fase larvària reben el nom comú de corcs. Consumeixen la fusta i produeixen una pols característica anomenada serradures o quera.

 

Els escarabats xilòfags presenten un desenvolupament complet en quatre fases (desenvolupament holometàbol). En fer l’eclosió els ous, apareix la larva que presenta una etapa de desenvolupament més o menys llarga (en alguns casos pot ser de fins a 12 anys), seguida d’una fase de pupa o crisàlide, que acabarà amb l’aparició de l’individu adult.

 

 

Larves. Les larves es desenvolupen a partir de l’eclosió dels ous. A l’inici, quan neixen, no superen la mida que fa l’ou, però poden augmentar en més de deu vegades la mida inicial fins a completar el seu creixement. La seva aparença també pot canviar radicalment al llarg del seu creixement. Les larves dels corcs tenen el cos encorbat i anells marcats. No tenen ni potes ni antenes. Aquest és l’únic estat en què l’insecte s’alimenta, en aquest cas de la cel·lulosa de la fusta, i creix fins a adquirir la mida i la fortalesa suficients per iniciar la nova etapa.

 

Pupes. Un cop que les larves han assolit la mida màxima i han acumulat proteïnes suficients, les larves inicien l’estat de pupes o crisàlides. La principal funció d’aquesta etapa és la d’acollir i protegir la larva durant la dràstica i quasi total transformació que donarà lloc a l’insecte adult. Teixits interns, potes, antenes i ales es desenvolupen i maduren dintre de la pupa. L’insecte roman immòbil i encapsulat mentre el seu cos crea nous òrgans i destrueix els que ja no li faran falta; s’agafa el temps necessari fins que les condicions ambientals siguin les apropiades i li permetin sobreviure en la fase adulta.

 

 

Adults. Un cop han sofert la metamorfosi les pupes es transformen en coleòpters (escarabats) amb capacitat per volar. No s’alimenten i la seva vida a l’exterior és de pocs dies. Tenen l’únic objectiu de reproduir el cicle vital. Les femelles adultes busquen un lloc adequat per dipositar els ous dintre de les clivelles i les fissures de la fusta, que seran fecundats pels mascles adults. Al cap de pocs dies de vida, moren.

 

Classificació dels corcs més habituals

 

Les espècies més comunes pertanyen a les famílies Cerambicidae (cerambícids), Anobiidae (anòbids) i Lyctidae (líctids). Els cerambícids són de mida més gran, mentre que els anòbids i els líctids es consideren de mida mitjana o petita.

 

Hylotrupes bajulus (família Cerambicidae):

 

Exemplar adult d'Hylotrupes bajulus

 

Aquest escarabat comunament anomenat corc gran o arna de la fusta s’estén per tot el món. La larva ataca exclusivament les coníferes, especialment els pins.

 

Cicle biològic

• Poden pondre entre 140 i 200 ous que fan eclosió en unes 2 setmanes.
• Les larves poden viure entre 2 i 12 anys. Els adults mascles viuen uns 15 dies i les femelles uns 8 dies.
• La sortida dels adults es produeix entre el mesos de juliol i setembre.
  

Aparença

• Llargària de 15 a 25 mm.
• Color negre o marró fosc; cap densament puntejat; pubescència (pèls curts) grisa que freqüentment · forma bandes transversals en els èlitres (primer parell d’ales endurides).
• Forma allargada amb el cos lleugerament pla; es reconeix fàcilment el cap, el pronot (protecció dorsal del primer segment del tòrax) i els èlitres que cobreixen el tòrax.
• Antenes llargues que arriben a 1/3 o més de la longitud del cos, de color bru o vermell fosc.
• Forats de sortida en la fusta ovalats d’entre 6,5 i 10 mm de diàmetre.
• Larves de 20 a 22 mm de llargària.
• Serradures bastant gruixudes de color groc, amb barreja de fusta i excrements de les larves.
• Soroll característic rítmic semblant al de gratar la fusta amb les ungles.

 

Anobium punctatum i Oligomerus ptilinoides (família Anobiidae):

 

Exemplar adult d'Oligomerus ptilinoides

 

Larva d'Oligomerus ptilinoides

 

Anobium punctatum es coneix com a corc comú o corc dels mobles. Aquesta espècie es pot confondre amb Oligomerus ptilinoides, que té característiques semblants. Són espècies molt esteses per la zona europea, que ataquen qualsevol tipus de fusta per alimentar-se. No necessiten que la fusta estigui seca. Preferentment ataquen l’albeca, però en condicions favorables d’humitat també pot atacar el duramen.

 

Cicle biològic

• Poden pondre fins a 80 ous que fan eclosió en 4 o 5 setmanes.
• Les larves poden viure fins a 3 anys.
• Els adults viuen entre 3 i 4 setmanes.
• La sortida dels adults es produeix entre els mesos de maig i setembre.

Aparença

• Llargària de 3 a 5 mm.
• Color marró amb petits puntets (punctatum).
• Forma allargada i ovalada amb el cos globós; el cap queda amagat sota el pronot, de manera que des de dalt només es veu el pronot i els èlitres que cobreixen el tòrax.
• Antenes curtes amb forma serrada.
• Forats de sortida en la fusta circulars d’1,5 a 2 mm de diàmetre.
• Larves de 6 mm de llargària.
• Serradures gruixudes de color groc, amb barreja de fusta i excrements de les larves (pellets fecals).

Lyctus brunneus (família Lyctidae):

 

Exemplar adult de Lyctus brunneus

 

És un escarabat molt petit present en tot el món. Només ataca l’albeca de fustes dures de frondoses. Generalment ataca fustes de roure, de noguera i de freixe, però pot atacar altres fustes dures natives i tropicals, com per exemple el bambú.

Cicle biològic

• Poden pondre entre 17 i 21 ous cilíndrics que fan eclosió en 1 o 2 setmanes.
• Les larves poden viure entre 3 i 4 mesos. Els adults mascles viuen entre 2 i 3 setmanes, i les femelles fins a 6 setmanes.
• La sortida dels adults es produeix en els mesos de març i abril, i en els mesos d’octubre i novembre.
  

Aparença

• Llargària de 3 a 5 mm.
• Color marró vermellós fosc.
• Forma allargada i aplanada; es reconeixen fàcilment el cap, el pronot i els èlitres, tots ells de la mateixa amplada.
• Antenes curtes amb els últims segments eixamplats.
• Forats de sortida en la fusta circulars d’1 a 3 mm de diàmetre.
• Larves de 8 mm de llargària.
• Serradures com una fina pols (pólvores de talc) de color clar amb barreja de fusta i excrements de les larves.

 

Signes d’infestació i danys

 

El principal signe d’infestació és la presència de piles de serradures prop de la fusta afectada, que en funció de l’espècie de corc poden ser fines com les pólvores de talc o més gruixudes i de forma cilíndrica. També és fàcil de detectar-ne la presència pels forats característics que es poden veure en les superfícies de la fusta. Aquests forats romanen sempre oberts i molts cops tenen serradures al seu voltant.

 

El corc gran ataca exclusivament l’albeca de les fustes toves. Els danys, tant estètics com estructurals, ocasionats per aquest insecte són bastant ràpids i generalment més greus que els produïts per altres coleòpters xilòfags. Un forat en la fusta pot ser indicatiu de l’existència d’importants danys en el seu interior.

 

Secció d'un tronc atacat per cerambícids

 

L’acció destructiva del corc mitjà i petit és més lenta que la del corc gran. Afecta normalment la superfície de la fusta. En condicions favorables d’humitat, els anòbids poden atacar també l’interior de la fusta de manera que quedi destruït completament. Els líctids deixen la capa superficial intacta, però per sota la fusta es pot trobar completament malmesa, atès que fan unes galeries molt interconnectades.

 

Fusta atacada per anòbids

 

Quant als riscos per a les persones, aquests insectes no generen problemes sanitaris, però sí que poden degradar seriosament les estructures de fusta i posar en perill la seva estabilitat. En el cas d’Anobium punctatum la seva presència en ambients urbans està molt lligada a la presència d’un petit himenòpter paràsit de les larves, anomenat Scleroderma domèstica, els adults dels quals produeixen picades bastant doloroses a les persones.