Els fongs són vegetals
primitius mancats de clorofil·la, per la qual cosa necessiten viure en simbiosi
amb d’altres organismes. El miceli és
un sistema vegetatiu format per conductes filamentosos extremament fins, que
s’anomenen hifes. A través de l’hifa
el fong absorbeix els nutrients en un procés de dues etapes: primer, el fong
excreta enzims sobre la font d’aliment per separar les molècules i, un cop
separades, acaba absorbint les molècules que necessita. Els fongs s’escampen per
desenvolupament vegetatiu i per mitjà de les espores. En determinades
circumstàncies, el miceli dels fongs pateix uns canvis que donen lloc als cossos de fructificació, en els quals es
formen les espores, que són cèl·lules
o grups de cèl·lules reproductives. Les espores s’escampen mitjançant el vent,
l’aigua o els animals, i, quan es donen les condicions ambientals favorables,
germinen i donen lloc a un nou miceli.
La part destructiva del fong és el sistema vegetatiu denominat miceli.
Els fongs xilòfags s’alimenten de la fusta introduint les hifes en les cavitats
cel·lulars. La humitat de la fusta que afavoreix l’atac dels fongs es troba
entre el 30 i 50 %. La temperatura òptima per al seu desenvolupament està entre
20 i 30 °C i aturen la seva activitat per sota de 3 °C i per sobre de 40 °C.
 |
| Miceli |
Classificació dels fongs xilòfags
Els fongs xilòfags es classifiquen en dos grups en funció de les característiques del seu atac a la
fusta: els fongs cromògens i els fongs de podriment.
Fongs cromògens:
Els fongs cromògens ataquen el contingut cel·lular de la fusta. No afecten les propietats físiques
i mecàniques fins que l’atac ja està molt avançat (70 % del volum). Les hifes,
en estar pigmentades, donen coloració a la fusta. Els colors més habituals són
el blavós i el bru vermellós.
Fongs de podriment:
Els fongs de podriment ataquen la paret cel·lular de la fusta i produeixen el seu trencament i descomposició. Aquest procés fa baixar la densitat de la fusta i augmentar la seva humitat. Dintre
d’aquest grup es distingeixen els tipus de podriment següents: podriment blanc, podriment bru (o cúbic) i podriment
tou.
El podriment bru, molt abundant en la península i freqüent en les
estructures de fusta, és aquell en què el fong va menjant la cel·lulosa i els
hidrats de carboni i deixa la lignina de color brunenc. Apareixen clivelles en
diferents direccions que provoquen la disgregació del material en bocins
cúbics, que li donen el nom. Aquests cubs es disgreguen molt fàcilment i es
converteixen en pols, de manera que provoquen la destrucció total de la fusta.
 |
| Podriment bru o cúbic |
 |
| Podriment bru o cúbic |
La fusta afectada per podriment bru pot experimentar grans pèrdues de pes i perdre tota la
resistència. Per aquest motiu aquest agent biòtic es considera altament
perillós. Es pot considerar el segon agent biòtic més destructiu de la fusta
després dels tèrmits.